Rimbaud, l’enfant
Rimbaud va néixer el 20 d’octubre de 1854 a Charleville, França. Va començar a escriure prosa als 8 anys, però no va ser fins als 10 que va escriure poesia.
El seu pare, Frederic Rimbaud, era capità d’infanteria i la seva mare, Vitalie Cuif, filla d’una família de petits terratinents. Es varen casar i traslladar a Charleville l’any 1853. A causa de la feina del pare, la parella no es veia gaire. Així que després de l’últim naixement, se separaren. Per això, la mare de Rimbaud va quedar-se sense ingressos, amb una casa i 4 fills per mantenir. L’educació que varen rebre els nens fóra severa, rígida i profundament religiosa.
Al 1861, es mudaren a un barri obrer de Charleville. A l’octubre del mateix any, Rimbaud va rebre els seus primers reconeixements a l’escola. L’any 1865 entrà al Col·legi Municipal de Charleville on destacà com un dels alumnes més brillants. Aviat obtingué premis de literatura i llengua, entre d’altres, i fou considerat pels professors un dels millors alumnes.
Début de la poésie
Educat severament, manifestà aviat una rebel·lia i un inconformisme totals. L’any 1870 marxà de casa per primera vegada i fou detingut per soldats prussians a París. Després d’una setmana a la presó, el seu professor Izambar va poder alliberar-lo i retornar-lo a casa. En tornar a Charleville, Arthur Rimbaud havia canviat: duia els cabells llargs, la roba trencada, anava brut i bevia i fumava als bars del poble. Aquest moment de la seva vida va coincidir amb el començament de la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i la literatura. El fruit seria un dels seus poemes més reconeguts i especials: Bateau ivre.
Influenciat per l’obra de Boudelaire i Verlaine, l’any 1871 va escriure Letrres du Voyant, dues cartes on deixava clar quina doctrina voldria seguir: afirmava que la poesia havia de deixar de ser una expressió personal, un reflex del món que l’envoltava, i no ser el fi d’ella mateixa, sinó un mitjà per explorar el més enllà i un vehicle per arribar a ell. Escrivia que el poeta havia de ser vident per mitjà d’un llarg camí, immens i raonat de tots els sentits, “Le Poète se fait voyant par un long, inmense et raisonné dèréglement de tous les sens“.
Liaison avec Verlaine
Aquell mateix any, Rimbaud, que havia enviat els seus poemes a Verlaine, va ser convidat per aquest, sorprès per aquella magnífica poesia, a París. Verlaine vivia en una còmoda casa amb la seva dona i els seus sogres, a qui no va agradar gens el jove poeta, la seva insolència i la seva falta d’educació. Però ell i Verlaine van forjar una gran amistat que va acabar convertint-se amb una relació amorosa durant els següents anys de l’arribada de Rimbaud. Des de mitjans del 1872 fins al juliol del 1873, els poetes viatjaren junts. El seu primer destí va ser Brussel·les. Allí, Mathilde, la dona de Verlaine, el va anar a buscar per demanar-li que tornés a casa i aquest es va negar. Al setembre de 1872, es traslladen a Londres on visqueren fins a l’abril del 1873. Rimbaud va decidir abandonar Verlaine i tornar a Charleville, on va començar a escriure una de les millor obres que va fer: “Temporada a l’infern”. Mesos més tard, Verlaine va convèncer Rimbaud que tornés a Londres. A partir d’aleshores, la relació es va convertir en un turment perquè ja no s’aguantaven. El juliol del 1873 Verlaine va marxar a Brussel·les i abandonà Rimbaud. Va comunicar als seus amics i familiars, el dia 8 de juliol, que volia suïcidar-se i va demanar a Rimbaud que l’ajudés. Quan aquest va arribar, Verlaine estava ebri i nerviós. Ell va intentar calmar-lo, però Verlaine, en saber que Rimbaud se’n tornaria a París, el va disparar. El tret va ferir la mà de Rimbaud i Verlaine, penedit, va demanar-li que el matés. Un cop Rimbaud va estar curat, Verlaine el va acompanyar al tren on va tornar a mostrar la pistola i va intentar treure la vida al seu amant. Llavors, Rimbaud va recórrer a la policia, que va tancar a Verlaine durant 2 anys a la presó. Així va acabar per sempre la relació entre els dos francesos, que es van veure una última vegada el 1875, quan Verlaine va sortir de la presó.
En Une saison en Enfer (1873), el poeta va acomiadar-se de la poesia, de la seva rebel·lia i de les seves al·lucinacions. Tot i així, va reaparèixer per última vegada a Illuminations, un conjunt de poemes en prosa, la majoria dels quals escrits entre el 1874 i el 1875, que representaven el final de l’evolució poètica de l’autor.
De la poésie à l’aventure
Rimbaud va abandonar la poesia amb només 20 anys i va començar una etapa aventurera per Europa, Java, Aràbia, Abissínia i Xipre, entre d’altres destins. L’estiu del 1876 s’allistà a l’exèrcit holandès per viatjar a Indonèsia, però va desertar ràpidament. Al 1880, començà a treballar al Iemen. Al 1884, es convertí en mercader a Etiòpia i aconseguí fer diners traficant armes i esclaus. El 9 de maig va haver de tornar a França perquè li havien diagnosticat un càncer de genoll. Amb la cama amputada i amb 37 anys, va morir a Marsella el 10 de novembre del 1891. D’aquesta manera, va deixar enrere una curta, però potent, producció poètica i es va convertir en un dels poetes francesos més importants de la història.
Deixa un comentari